Partits democràtics?

Els partits polítics juguen sempre al concurs de qui és més democràtic o el que escolta més el poble. Aquests dies em fa força gràcia això. Com cada cop que s'acosten unes eleccions es proclamen els candidats de cada partit. I insisteixo a remarcar la paraula "proclamen".

Hi ha diferents variants per a proclamar... Aplaudint en una assemblea del partit per exemple, també ho és escollir el candidat en un consell nacional on hi ha uns quants escollits enlloc de tots els militants, i moltes altres formes. Escollir un candidat és una cosa que ni tan sols els militants dels partits polítics poden fer, conec particularment el cas d'en Duran i Lleida per a CIU. No entenc perquè es proclama en Duran com a candidat i jo i molts centenars i milers de militants no hi hem pogut dir res al respecte. Un líder que no és escollit democràticament dins d'un partit, sinó que és imposat per la força de les quotes. Per què només hi ha un sol candidat a cada partit? és que ningú més es veu capacitat per presentar-se o es que saben que lluitar contra la maquinària interna del partit és impossible?

Alguns diran que a Esquerra no passa això perquè es va tombar la candidatura oficialista de Lleida, però si no la van saber mantenir va ser per la ineptitud del que es presentava i pel secretari d'organització, i per un que cau en pugen 50. El nucli Montilla a base de favors i joc brut s'ha instaurat al capdavant del partit i els càrrecs electes, el PP amb en Cirera com a líder...
Tanta gent de baix perfil a la política no serà perquè no han de guanyar-se res? Potser tenen els amics que calen per ser proclamats per a ocupar un càrrec electe i, per tant, els militants no poden dir que un és un inepte per a presentar-se a unes eleccions escollint-ne un altre.

Recordo que encara hi ha una llei electoral catalana pendent des de fa 30 anys, i no ens ha d'estranyar que encara no s'hagi fet. Simplement, quin partit pot parlar més de models per a representar al poble si a dins de casa seva no tenen més que una paròdia de la democràcia? Les primàries han de ser un element més de la democràcia a dins dels partits.

En Saura i els anti-feixistes

Aquest cap de setmana, com cada any que s'acosta el dia 20 de Novembre, hem pogut veure escenes d'homenatge a franquistes a Madrid i altres punts d'Espanya. La novetat està en que un se sent més identificat amb la manera de fer civilitzada dels franquistes que dels anti-feixistes. Sí, és trist però a Catalunya passen aquestes coses. Surten uns defensors de la veritat absoluta i creuen que pel seu lema tenen dret i legitimitat per a fer el que vulguin.

Aquests mateixos anti-feixistes són els primers a saltar quan els feixistes agredeixen a uns policies o quan apallissen a algú, però en canvi quan són ells els qui apallissen o agredeixen policies ho fan per un bon motiu... Si, sorprèn però hi ha gent que ho pensa!

Cal felicitar, evidentment, al conseller Saura per la seva lluita (fins i tot dins del govern) contra el sistema. 22 policies ferits mentre que només hi ha 5 detinguts... I això que els policies són els qui tenen porres, escopetes, gasos i manilles! Bromes a part, cal dir que en Saura segur que no vol aquests espectacles, no perquè sigui conseller, sinó perquè és una persona. El problema està en que hi ha persones que mentre no tenen responsabilitats són els primers a cridar, manifestar-se i exaltar els ànims. Potser no llencen mai cap pedra, però utilitzen la revolta com a extorsió, xantatge o, fins i tot, arma electoral.

Però el món és savi, i tothom acaba prenent de la mateixa medicina que ha repartit. El problema però és sempre el mateix... en Saura ha descobert aquestes conseqüències amb 57 anys. Bé, ja sabeu que diuen... val més tard que mai!