La poderosa agricultura europea

Per què es subvencionen productes occidentals que són deficitaris impedint que el mateix producte, molt més barat, arribi als nostres supermercats des del tercer món?
Per què amb aquesta hipocresia de conservar els agricultors i productors ramaders del primer món evitem que tot un continent com Àfrica pugui sortir del pou on està posat?
Per què permetem que l'excés de subvenció faci que els agricultors i ramaders hagin de destruir els excedents?

El proper divendres la taula de joves organitza una projecció d'un documental a la Casa Orlandai de Sarrià. Aquest documental es diu "La poderosa agricultura europea".

Podeu veure el vídeo en aquesta direcció.
http://video.google.es/videosearch?q=poderosa+agricultura+europea

És un documental imprescindible per a liberals, ja que qui no ho sigui un cop l'hagi mirat s'hi convertirà en certs aspectes.

Projectes personals, il·lusions de futur

A Google paguen un sou als treballadors per fer x hores. Això no és cap secret, fins aqui com a qualsevol empresa normal. Però Google ha demostrat en 9 anys des de que es va fundar que no és una empresa convencional i que tants projectes diferents tenen una raó de ser. Són l'empresa número 1 d'internet, no hi ha cap dubte. I com s'aconsegueix això? amb una llei de vida bàsica, les persones només inventen i innoven en coses que els hi agraden o per necessitat d'existència.

Google explota el primer principi que he esmentat deixant el 20% de l'horari laboral dels seus treballadors lliure per a que es dediquin als seus projectes personals. Projectes que, al ser personals, motiven encara més als treballadors fent que d'aquest 20% del temps en surtin el 50% dels projectes de google. Entre aquest trobem Gmail, Google news, Orkut i Adsense.

El títol de l'article és "Projectes personals, il·lusions de futur" i té un sentit. En els útlims temps estic fent com els treballadors de Google, dedicar gran part del meu temps lliure per assolir un projecte. Aviat sortirà a la llum, a alguns els hi semblarà una tonteria, a d'altres una gran idea, a uns altres una cosa de gran utilitat... Jo no sé com sortirà, però aquesta és la gràcia de tot negoci, invertir il·lusió, idees i treball.

La Espanya feudal

Qualsevol llegint el títol d'aquest article podria pensar que faré una classe d'història, però res més lluny de la realitat. L'essència fastigosa i encarcarada d'Espanya no tan sols ha desaparegut, sinó que s'ha instaurat a Catalunya. Els polítics catalans actuals tenen poca valentia i pensar en que puguin ser crítics amb la monarquia és per riure. Això no deixa de ser normal perquè els catalans consumeixen el producte monàrquic per revistes i premsa rosa en general. Que si ara el bikini, que si ara potser es separen, que si ara una nena, que si ara un nen... Sense voluntat o intenció de canviar les coses, sense preguntar-se si és normal que en ple segle XXI ser de sang blava vulgui dir rebre un sou públic desorbitat, viure com en un conte de fades, no treballar i ser intocable, fins i tot davant l'opinió.

Fa uns mesos es va retirar del mercat una revista per injuriar la família reial... Fins aquí res que no sigui ja normal en aquest país vergonyós. Però Catalunya ja ha entrat en aquest joc, no només perquè, com deia, els polítics col·laboren en això (perquè la gent no ho demana i per tant també n'és responsable), sinó que també els mitjans de comunicació.
Avui m'he llevat i a la notícia del diari Avui (versió electrònica) que parla sobre la crema de fotografies del rei no s'hi pot opinar. El diari Avui ha escollit, ha escollit el silenci i el seguidisme. Ha escollit renunciar a la polèmica. Tenen por de que la gent digui el que realment pensa, tenen por de que algú digui que qui mereix anar a la presó 2 anys és la persona que es planteja tancar a la presó a algú que crema un tros de paper. Clar que quan es pot opinar, la gent acostuma a dir bajanades i enriure's de la intel·ligència humana, però tot i això si deixen opinar a totes les notícies, per què no en aquesta?

Sí, cremar una bandera espanyola o una fotografia d'un rei o príncep costa fins a 2 anys de presó. Potser podem dir gràcies per no tallar-nos el cap o penjar-nos, sort que hem avançat una mica! Ara, que si voleu cremar senyeres endavant! i jo vull que sigui així, si algú crema una senyera que li puguin dir "fill de.." o "olé tus huevos" però no empresonar.

No hi ha res més trist per un país que haver de defensar els seus símbols mitjançant condemnes i penes de presó. I es que a mi, cada dia que passa, em repugna més Espanya.

Papers per despistar

Una de les claus per ser un bon polític a Catalunya a l'actualitat és saber despistar. En un país normal ser un bon polític equivaldria a afrontar tots els problemes sense fugir d'estudi, però ja se sap quins polítics tenim!
Despistar sense que es noti no és fàcil però hi ha dos sistemes que no fallen mai.

El primer és l'utilitzat pel Zapatero i és senzillament accelerar el ritme de les declaracions, afegint moltes subordinades i allargar molt les frases. Amb aquest sistema es poden arribar a dir moltes coses sobre algun tema i no arribar a dir res. Cal dir que el president del país veí és un expert en aquest art.

El segon no s'utilitza en declaracions o mítings directament però és una variació del sistema anterior. Alhora d'aprovar una llei enlloc de presentar un text resumit amb tots els punts clau es presenta un extens informe amb milers de paraules i centenars de pàgines. Voleu veure un exemple? dons aquí el teniu.

Moralitat o economia?

Un dels fonaments més importats de la nostra societat és la moralitat. No sempre podem actuar en conseqüència, i es que molts factors, sobretot la imprescindible llibertat individual i l'econòmic poden limitar la nostra capacitat de crear i aplicar polítiques morals. (prefereixo el terme "moral" que el "social" tot i que, al cap i la fi és el mateix, però menys socialista i sobretot menys estat-pare) .

Aquí us poso un fragment de la sèrie "Sí, primer ministre" en que es parla d'una llei del tabac que vol aplicar el ministre de sanitat i la reacció que provoca al secretari del consell. Hi ha una discusió força interesant del tema d'aquest article, moralitat i economia.

Menors a les presons

Gairebé 3000 delictes van ser comesos l'any 2006 a Anglaterra i Gales per menors massa joves per ser processats en aquest país, és a dir, per menors de 10 anys. Entre aquests crims hi ha 66 ofenses sexuals i 1300 incidents de danys criminals i incendis intencionats. La proporció de delictes realitzats per menors d'edat és baix ja que n'hi ha uns 5'5 milions anuals a ambdós països però alguns casos, per la seva crueltat, arriben fins a les nostres pantalles com en els últims dies. Malgrat això, la criminalitat causada per menors, a qualsevol regió del Regne Unit és semblant a la de Catalunya i molts altres estats d'Europa, representant entre un 9% i un 10% (2006 i estimació 2007)

A l'actualitat hi ha 23 menors empresonats per cada 100.000 habitants a Anglaterra, a França 6, a Espanya 2 i a Finlàndia 0'2. Aquesta diferència es deu, bàsicament, a que l'edat mínima per a la responsabilitat penal és diferent als diversos països de la UE. Com deia a Anglaterra és de 10 anys, a Alemanya 14, Portugal 12, A Holanda 16 i Escòcia 8 anys. Aquest ball de xifres només és per posar en evidència una dada més, el Regne Unit és el país d'Europa amb la comunitat reclusa de menors més gran, arribant a poc més de 200.000 nens entre reixes. Cosa que no vol dir que sigui el país amb els menors més conflictius.

Aquest any s'ha format la associació "The just umbrella" amb l'objectiu de reclamar una edat penal mínima igual a tots els països d'Europa i també un sistema semblant alhora de processar-los.
Posaré un exemple, un holandès de 15 anys al seu país no seria condemnat a un delicte però si fes un viatge per Anglaterra i cometés el mateix delicte sí. De la mateixa manera, el mateix nen, segons a on se'l condemni pot anar a un reformatori en règim obert o a una presó convencional amb presos de totes les edats.

Espero que aquesta associació aconsegueixi els seus objectius, de la mateixa manera que desitjo que el model penal destinat als menors aconsegueixi més rehabilitació i més prevenció ja que, la situació actual, és molt preocupant i cada cop ho és més.