Darwin contra Déu

El passat 28 de maig es va inaugurar a Cincinnati (Kentucky) el primer gran museu del creacionisme. Sí, el bressol de la investigació científica, el país on s'han desenvolupat els grans invents i teories que han canviat la nostra vida és, alhora, un país on els seus habitants viuen discusions no planejades (encara) a Europa.
Uns 25 milions de dòlars s'han invertit en la construcció d'aquest museu que disposa de 5.600 metres quadrats d'exposició. En aquest espai podem veure com es demostra que la terra te 6000 anys d'antiguitat enlloc de 450 milions. A més, sostenen que els dinosaures com els humans van ser creats el sisè dia i que per tant, les dues espècies van compartir espai a la terra.
Més enllà de jutjar qualsevol tipus de plantejament anti-evolucionista, el que em fa plantejar fets com aquest és la dificultat d'assimilació dels canvis constants en el món actual. Cada cop hi ha un nombre més elevat de persones que creuen en teories creacionistes, sobretot a Estats Units on segons una enquesta del USA Today gairebé el 50% dels habitants pensen en que és possible que la creació succeís. També veiem com la població amish ha anat augmentant fins a 200.000 persones l'any 2000 i sembla que com a molt es mantindria de població enlloc de disminuir com seria de suposar.
Aquest no és un fet que passi només a Estats Units, però hi passa allà especialment. No per la seva limitació mental com pensen molts catalans i espanyols, jo diria que passa allà a causa del seu avenç tecnològic i social. Al Japó també hi ha unes conceqüències evients del col·lapse que arriben a tenir molts habitants, una d'elles és el milió de joves tancats a la seva habitació sense sortir-hi per res. Aquí encara estem a molts anys d'atrapar el model actual d'aquests dos paisos, i per tant, aqui no hi ha alguns problemes que s'en deriven.
Crec que és un fet preocupant i que cal plantejar amb seriositat. L'evolució actual és tan ràpida que, cada cop, hi ha més gent que es tenca a creure en res nou i en participar d'aquesta evolució tecnològica i social. Cal descobrir quin és el límit de les persones i la seva capacitat d'assimilació, i a partir d'aquí millorar-la. Deixar aquest fet de banda pot, i està comportant, una divisió difícil de curar.

El Remer

Fa un temps, en una web que ara no recordo vaig trobar una història com aquesta o molt semblant. Divertida i fa escapar un somriure evidenciant que, com a país, no estem gaire lluny de l'estupidesa que reflexa el relat.

Fruit de la tasca de col·laboració internacional duta a terme per una empresa espanyola, es va celebrar una competició amistosa de rem entre l'equip d'aquesta empresa i una altra homòloga del Japó.
Els remers japonesos es van destacar des del començament. Van arribar a la meta una hora abans que l'equip espanyol.
De tornada al país, el comitè executiu d'esports es va reunir per a analitzar les causes de tan desconcertant i imprevist resultat.
Les conclusions van ser:
· En l'equip japonès hi havia 1 cap d'equip i 10 remers.
· En l'equip espanyol hi havia 1 remer i 10 caps d'equip.
Vist el fracàs, s'encarrega al departament de planificació estratègica que faci la reestructuració que calgui i reforci l'equip per poder guanyar als japonesos.
Així, doncs un cop reforçat l'equip es va demanar la corresponent revenja. Un altre cop, l'equip japonès va tornar a avançar-se des del començament. Aquesta vegada l'equip espanyol va arribar dues hores més tard.
La nova anàlisi del Comitè Executiu va fer públics els següents resultats:
·En l'equip japonès hi havia 1 cap d'equip i 10 remers.
·En l'equip espanyol, després dels canvis introduïts pel departament de Planificació Estratègica, la composició era la següent:
1 cap d'equip
2 assistents del cap d'equip
7 caps d'unitat
1 remer
La conclusió del comitè va ser unànime i lapidària: "El remer és un incompetent" . En conseqüència, el comitè va decidir castigar el remer i li van obrir un expedient informatiu.
Finalment, l'any següent hauria de ser el de la revenja definitiva dels espanyols i el seu honor. El departament de Noves Tecnologies i Negocis havia posat en marxa un pla destinat a millorar la productivitat, introduint noves modificacions en l'organització que generarien, sense cap mena de dubte, increments substancials d'efectivitat, eficiència i eficàcia. Serien la clau de l'èxit.
El resultat ha estat novament catastròfic. L'equip espanyol va arribar tres hores més tard que el japonès. Les conclusions van revelar dades esgarrifoses:
Per a desconcertar, l'equip japonès va optar per l'alineació tradicional, és a dir 1 cap d'equip i 10 remers.
En canvi, l'equip espanyol va utilitzar una nova formació innovadora integrada aquesta vegada per:
1 cap d'equip
1 auditors de qualitat total
1 facilitador
1 assessor de "empowerment"
1 supervisor de "downsizing"
1 analista de procediments
1 tecnòleg
1 controlador
1 cap d'unitat
1 cronometrador
1 remer
Després de diversos dies d'esgotadores reunions i profunda anàlisi, l'empresa espanyola fa la següent declaració pública:
"Donada la manifesta incompetència i passotisme del remer del nostre equip, aquest ha estat acomiadat de l'equip de rem i de la seva feina. Per a l'any que ve, recorrerem a la contractació d'un nou remer".