Polítics de talent

Fins aquest cap de setmana pensava que Catalunya no s'havia d'emmirallar amb Euskadi. Ho pensava amb convenciment, però la meva participació al Alderdi Eguna d'enguany ha fet canviar totalment la visió que tenia de la política basca.
Cal comentar la força popular del PNB, on hi pots trobar des de la persona més punk a l'home amb el tratje més elegant, trencant el mite de les dretes o les esquerres. Milers de persones es van aplegar per celebrar el dia del Partit Nacionalista Basc, per menjar i beure amb tots els companys de partit, i també per escoltar i abraçar els seus dos grans líders, en Josu Jon Imaz i Juan José Ibarretxe.

Primer va parlar el lehendakari, persona que no és el president del partit. Va fer un discurs impecable, lluny de la lluita que es vol fer creure que el PNB té amb Espanya. Va parlar de terrorisme i va parlar en nom de tots els ciutadans d'Euskadi, cosa que si fos el màxim dirigent del partit no podria fer. Aquí en canvi hem de veure com en Carod fa dues compareixences de premsa cada cop, una en nom del president d'Esquerra i l'altra en nom de vicepresident (insultant així a la intel·ligència humana). Això només fa que demostrar el sentit de país i de construcció que té el PNB, la seva seriositat i sobretot la seva visió de que ocupar càrrec públic és una responsabilitat tant gran que requereix una dedicació exclusiva.

En Josu Jon Imaz va parlar del partit. Nul·les referències al PP o al PSOE, només parlant del què és el PNB i els valors que han d'imperar en el partit. Un discurs per fer sentir a tots els assistents orgullosos de ser del PNB. No va entrar en cap moment en la confrontació amb els altres partits, cosa impossible de veure a Catalunya, demostrant que és un partit constructiu, que viu la política amb una visió d'integració i construcció. En canvi el PP, PSOE, IU, i a Catalunya ERC i CIU (com tots els altres) viuen la política mediàtica, els discursos de destrucció al contrari i de poques idees.

En definitiva, la política basca està a anys llums a la catalana i encara més de l'espanyola. Espero que aquesta manera de fer s'instauri en general a tots els partits polítics, que els candidats no siguin la maquinària de partit i sobretot que el talent i la intel·ligència siguin les mínimes qualitats dels líders de partits i càrrecs públics.