Avui fa 67 anys...
Si he de morir, moriré serenament. En mi no queda tampoc ni l'hombra d'un rencor.
Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Éll ha volgut aquest destí , i li dec encara la gratitut d'aquesta pau i serenitat que m'ompla al pensar en la mort, que veig acostar-se, sense por.
La meva petitesa no podria esperar un final més digne. Per Catalunya, i pel que representa de pau, justicia i amor.
Lluís Companys, 15 d'octubre de 1940
Etiquetes de comentaris: Discursos
2 comentaris:
No podia ser menys!
SI MACIÀ I COMPANYS AIXEQUÈSSIN EL CAP, ES SENTIRIEN AVERGONYITS DELS DIRIGENTS ACTUALS D'ERC, QUE HAN CONVERTIT EL PARTIT EN UN ESTRI PER PERPETUAR-SE EN EL PODER I PER PERPETUAR CATALUNYA A ESPANYA.FORA BOTIFLERS.
Publica un comentari
<< Pàgina inicial