La decadència catalana té uns responsables: els catalans!
És cert que Espanya sempre ens ha donat pel darrere intentant fer de Catalunya una regió més i com més mancada de benestar millor. Catalunya és l'enemic a la unitat d'Espanya i per tant, sabem des de fa uns 300 o 400 anys, per no dir tota la història, que l'amistat o apreci entre els dos països és impossible.
Malgrat això, cal que siguem ben conscients tots els catalans que el principal problema de Catalunya no és Espanya, ho són els catalans. Un arriva a aquesta conclusió per diversos motius i que es materialitzen en molts exemples. Però en posaré un de clar.
Fa uns dies vaig enviar un correu al diari Avui de queixa. No era una carta dels lectors, era una carta dirigida al diari per demanar siusplau, pel bé del prestigi del diari, dels seus lectors i dels catalans que posessin un sistema de registre a la gent que comenta les notícies a la seva pàgina web http://www.avui.cat/ .
El que es pot veure en aquesta web és patètic, i encara ho és més si tenim en compte que és el principal diari en català. Cada cop que hi entro i miro els comentaris de les notícies sento vergonya dels catalans. Com pot ser que tothom sigui pedant i critiqui despietadament als altres? El sistema és sempre el mateix i ara us el relato.
Primer de tot es publica la notícia, que pot estar més ben redactada o menys i també, com a qualsevol mitjà hi pot haver alguna falta d'ortografia (cosa que cal millorar molt).
Seguidament algú escriu que el periodista no en té ni idea, ja sigui perquè hi ha una falta o perquè creu que la notícia no està del tot ben explicada. A vegades la falta d'ortografia citada existeix i a vegades no, però la persona que comenta la notícia carregant-s'ho tot (sigui cert o no el que diu) se sent feliç i per un instant, potser l'únic en tot el dia, se sent intel·ligent.
El tercer pas és que algú comenti la notícia, però normalment trobarem una rèplica al missatge del seguidor d'en Pompeu Fabra. En aquest cas, carrega contra els catalans sectaris i excloents. Té raó, ja he dit que el missatge anterior és pedant, insolent i potser ha dit que "sòl public" no es correcte i que s'ha de dir "terra public" ja que "sòl" ve de "suelo", però aquest segon comentari demostra com és de reaccionari el poble català, i això que només és l'inici de la llarga llista de comentaris que queden per venir!
Després ens trobem amb un missatge escrit que comenta la notícia i dóna la seva opinió. Però clar, el pobre que ha gosat opinar d'una manera seriosa del tema que realment toca la notícia no sap escriure bé el català. Resulta que és immigrant, viu a una ciutat de l'àrea metropolitana i sempre parla castellà, però llegeix l'Avui i a sobre hi vol participar escrivint en català.
Un cop vist el comentari anterior que demostra el que és realment intentar integrar-se apareix un escrit amb un català correctissim. Llàstima que aquesta bona construcció gramatical i vocabulari serveixi per criticar durament al pobre que ha escrit amb tota la bona voluntat del món, fent un esforç per adaptar-se. Aquesta persona el que vol és defensar el català en una reserva catalana al mitg de la Vall d'en Bas o arreu de Catalunya i que el parlin 400 o 500 persones. El més fort de tot es que es pensa que fent això fa un bé al català!
A partir d'aquí és un desgavell tan o més patètic com l'anterior en que es barregen comentaris "made in Pompeu Fabra" en contra dels altres comentaris i del periodista. Castellans i anti-catalans d'arreu escriuen comentaris dient qualsevol bajanada en contra de Catalunya i els catalans. I ho fan, em sap greu dir-ho amb certa raó, perquè apart de la allau de crítiques pel vocabulari i la professionalitat del periodista, hi ha el menyspreu a qualsevol opinió que no és igual a la pròpia. I remarco menyspreu, que no vol dir no compartir opinions, sinó que vol dir ser irrespectuós.
El tercer pas és que algú comenti la notícia, però normalment trobarem una rèplica al missatge del seguidor d'en Pompeu Fabra. En aquest cas, carrega contra els catalans sectaris i excloents. Té raó, ja he dit que el missatge anterior és pedant, insolent i potser ha dit que "sòl public" no es correcte i que s'ha de dir "terra public" ja que "sòl" ve de "suelo", però aquest segon comentari demostra com és de reaccionari el poble català, i això que només és l'inici de la llarga llista de comentaris que queden per venir!
Després ens trobem amb un missatge escrit que comenta la notícia i dóna la seva opinió. Però clar, el pobre que ha gosat opinar d'una manera seriosa del tema que realment toca la notícia no sap escriure bé el català. Resulta que és immigrant, viu a una ciutat de l'àrea metropolitana i sempre parla castellà, però llegeix l'Avui i a sobre hi vol participar escrivint en català.
Un cop vist el comentari anterior que demostra el que és realment intentar integrar-se apareix un escrit amb un català correctissim. Llàstima que aquesta bona construcció gramatical i vocabulari serveixi per criticar durament al pobre que ha escrit amb tota la bona voluntat del món, fent un esforç per adaptar-se. Aquesta persona el que vol és defensar el català en una reserva catalana al mitg de la Vall d'en Bas o arreu de Catalunya i que el parlin 400 o 500 persones. El més fort de tot es que es pensa que fent això fa un bé al català!
A partir d'aquí és un desgavell tan o més patètic com l'anterior en que es barregen comentaris "made in Pompeu Fabra" en contra dels altres comentaris i del periodista. Castellans i anti-catalans d'arreu escriuen comentaris dient qualsevol bajanada en contra de Catalunya i els catalans. I ho fan, em sap greu dir-ho amb certa raó, perquè apart de la allau de crítiques pel vocabulari i la professionalitat del periodista, hi ha el menyspreu a qualsevol opinió que no és igual a la pròpia. I remarco menyspreu, que no vol dir no compartir opinions, sinó que vol dir ser irrespectuós.
I com a diari electrònic en català, per últim cal remarcar la guerra oberta entre militants i simpatitzants de CiU i ERC als comentaris que no fan més que contribuir al desgavell que abans comentava. I d'això no en són responsables els partits, ho són els catalans. I després aquests mateixos es queixen de l'estil de fer política dels partits polítics...
I prefereixo no parlar d'aquells que defensen Cuba, Veneçuela i similars i que carreguen durament contra els EUA. Però això potser és un tema a tocar un altre dia.
En resum, a les persones que s'intenten integrar els critiquem perquè no escriuen o parlen bé el català, anem de sobrats, creiem que sabem de tot i per tant la nostra opinió és la veritat absoluta, critiquem sistemàticament a tothom i no pensem en els errors propis, som reaccionaris destructius, defensem a personatges estrafolaris pensant que són els salvadors del món quan en realitat és al revés, i per últim evidenciem la falta d'intel·ligència com a país amb aquesta guerra absurda entre els propis catalans.
En resum, a les persones que s'intenten integrar els critiquem perquè no escriuen o parlen bé el català, anem de sobrats, creiem que sabem de tot i per tant la nostra opinió és la veritat absoluta, critiquem sistemàticament a tothom i no pensem en els errors propis, som reaccionaris destructius, defensem a personatges estrafolaris pensant que són els salvadors del món quan en realitat és al revés, i per últim evidenciem la falta d'intel·ligència com a país amb aquesta guerra absurda entre els propis catalans.
Ja tenia raó en Vicent Sanchís en un sopar de la JNC. El periodisme està en crisi... però com vol que no ho estigui en aquest país?
Etiquetes de comentaris: Conductes, Mitjans de comunicació, Política
1 comentaris:
Doncs si, sincerament, la culpa de tot la tenim els catalans per ser com som...una colla de passotes que no anem a votar per fer fora els inùtils que ens manen!! Realment ja ens està be! I més que faria falta! Ojala RENFE continui anant malament 1 any, el Prat, un altre, l'electricitat, que es fotin tots els generadors i tinguem d'instal·lar molinets de vent al mig del carrer, que les autopistes apugin els peatges per compensar l'aixecada de barreres de quan hi ha una situació "excepcional", que ens morim tots de sed per la falta d'aigua, que els incendis forestals ens calcinin a tots i que, això sí, a les properes eleccions poguém tornar a anar a votar soziata!
Publica un comentari
<< Pàgina inicial