Steve Jobs a Standford 3

- La meva tercera història és sobre la mort.- Quan tenia 17 anys, vaig llegir una cita que deia alguna cosa com: "Si vius cada dia com si fossi l'últim, algun dia tindràs raó". Em va marcar, i des de llavors, durant els últims 33 anys, cada matí m'he mirat al mirall i m'he preguntat: " Si avui fossi l'últim dia de la meva vida, voldria fer el que vaig a fer avui?" I si la resposta era "No" durant masses dies seguits, sabia que necessitava canviar alguna cosa.
- Recordar que moriré aviat és l'eina més important que s'hagi trobat mai per ajudar a prendre les grans decisions de la meva vida. Perquè pràcticament tot, les expectatives dels demés, l'orgull, la por al ridícul o al fracàs s'esvaeixen davant la mort, deixant només el que és realment interessant. Recordar que moriràs és la millor manera que conec per evitar la trampa de pensar que tens alguna cosa a perdre. I estàs despullat. No hi ha raó per no seguir el teu cor.
- Fa gairebé un any em van diagnosticar càncer. Em van fer una revisió a les 7:30 del matí, i mostrava clarament un tumor al pàncrees. Ni tan sols sabia que era el pàncrees. Els metges em van dir que era pràcticament segur un tipus de càncer incurable, i que la meva esperança de vida seria de tres a sis mesos.
- El metge em va aconsellar que anés a casa i tanqués tots els meus assumptes, forma mèdica de dir: "prepara't per morir". Significa intentar dir als teus fills en pocs mesos el que anaves a dir-los en 10 anys. Significa assegurar-te de que tot queda lligat i ben lligat, per a que sigui tan fàcil com sigui possible per a la teva família. Significa dir adéu. Vaig viure tot un dia amb aquell diagnostic. Llavors, a última hora de la tarda, em van fer una biòpsia posant-me un endoscopi pel coll, a través de l'estomac i els intestins. Van punxar el pàncrees i amb una agulla per obtenir algunes cèl·lules del tumor. Jo estava sedat, però la meva dona, que estava allà, em va dir que quan va veure les cèl·lules al microscopi el metge es va posar a plorar perquè va resultar ser una forma molt estranya de càncer de pàncrees que es pot curar amb cirurgia. Em van operar, i ara estic bé. Això és el més aprop que he estat de la mort i espero que sigui el més aprop que hi estigui durant algunes dècades més.
- Havent viscut això, ara us puc dir això amb més certesa que quan la mort era un concepte útil, però purament intel·lectual: Ningú vol morir. Ni tan sols la gent que vol anar al cel vol morir per arrivar-hi. I malgrat tot la mort és el destí que tots compartim. Ningú ha escapat d'ella. Així ha de ser, perquè la Mort és possiblement el millor invent de la Vida. És l'agent de canvi de la Vida. Retira lo vell per fer lloc a lo nou. Ara mateix lo nou sou vosaltres, però d'aquí no massa temps, de forma gradual, us anireu convertint en lo vell, i sereu apartats. Sento ser tan dramàtic, però és bastant cert. El vostre temps és limitat, així que no el gasteu vivint la vida d'un altre. No us deixeu atrapar pel dogma que és viure segons els resultats del pensament d'altres. No deixeu que el soroll de les opinions dels demés ofegui la vostra pròpia veu interior. I el més important, tingueu el coratge de seguir al vostre cor i la vostra intuïció. D'alguna manera ells ja saben el que tu vols fer realment. Tot el demés és secundari.
- Quan era jove, hi havia una publicació fantàstica anomenada "The Whole Earth Catalog" una de les bíblies de la meva generació. La va crear un home anomenat Stewart Brand no lluny d'aquí, a Menlo Park, i la va portar a la vida amb el seu toc poètic. Eren els últims anys 60, abans dels ordinadors personals i la autoedició, així que es feia amb màquines d'escriure, estisores, i càmeres Polaroid. Era com el Google amb tapes de cartolina, 35 anys abans de la arribada de Google: era idealista, i sobreeixien eines clares i grans conceptes. Steward i el seu equip van treure diversos números del The Whole Earth Catalog, i quan va arribar el seu moment van treure un últim número. Va ser a mitjans dels anys 70, i jo tenia la vostra edat.
- A la contraportada de l'últim número hi havia una fotografia d'una carretera per un camp a primera hora del matí, la classe de carretera en la podries trobar-te fent autoestop si sou aventurers. Sota ella estaven les paraules: "Segueix afamat. Segueix embogit". Era el seu últim missatge de d'acomiadament. Segueix afamat. Segueix embogit. I sempre he desitjat això per a mi. I ara, quan us gradueu per començar de nou, us desitjo això: Seguiu afamats. Seguiu embogits.
- Moltes gràcies a tots.

(fi)