Quant paguem als partits polítics?

En el marc dels Pressupostos de l'Estat d'aquest any, es pot desglossar una partida de 111 milions d'euros que aniran a parar als partits polítics per finançar-los. Però a més, cal afegir, a aquesta quantitat, els diners que es donen des dels ajuntaments i les comunitats autònomes segons la seva representació. La xifra de la subvenció arriba al 90% de la seva despesa, amb el que veiem directament que els partits només ingressen un 10% del seu pressupost mitjançant sistemes privats com les quotes i les donacions. Malgrat això, s'està discutint la Llei Orgànica sobre Finançament de Partits que elevarà la partida econòmica per a despeses ordinàries d'aquests a 71'8 milions d'euros, davant dels 65 milions actuals. I per escandalitzar més, les propostes d'aquesta llei van més encaminades a reduir les aportacions privades als partits.

Entre les mesures que al meu parer són perjudicials hi ha la limitació de les donacions a 100.000 euros per persona o entitat a un partit. Actualment aquest límit era de 60.000 euros però al ser fins ara donacions anònimes la trampa era evident. Sobre aquesta mesura un diputat d'ERC va opinar " hi haurà poques donacions als partits i les que es facin seran menys voluminoses", i ho deia com una gran fita!

El debat sobre si els partits polítics s'han de finançar amb diners públics o privats és complex, i el principal problema és que tots els partits es posaran d'acord i votaran la llei conjuntament. Malgrat això, hi ha propostes que s'han desestimat que crec que són el camí a seguir, com la que impedeix les donacions d'empreses contractistes de l'Administració, constructors o promotors. Però en canvi no posa limitacions a les altres ni tan sols pel que fa a la quantitat, permetent així que l'estat subvencioni només el 50% enlloc del 90%.

En trec una conclusió que m'espanta i que no se si canviarà mai sobre la "nova" fòrmula de finançament de partits. Durant la transició va ser bàsic que l'Estat financés al 100% als partits polítics per tal de poder-se implantar, però ara encara hi ha la concepció de que com va ser positiu llavors, cal fer-ho sempre. Estem atrapats en el mateix de sempre, la gran part dels temes transcendents a Espanya tenen justificació amb la Transició. A França, Sarkozy diu que s'ha de superar el Maig del 68, aquí comença a ser hora que surti algú demanant que cal fer un pas més enllà i superar la Transició.