Què se n'han fet dels harakiris?

A les pel·lícules tots hem pogut veure molts cops fins a quin extrem porten la dignitat personal els japonesos. És una manera d'actuar poc comprensible en la nostra cultura.
Avui podem veure als diaris que el ministre d'agricultura, boscos i pesca japonès s'ha mort d'un atac de cor després d'intentar suïcidar-se. Els motius per a posar fi a la seva existència han estat un seguit d'irregularitats econòmiques al acceptar donacions per part d'empresaris que optaven a projectes públics que depenien del seu departament.

No és el primer polític d'aquell país que s'hagués suïcidat. Durant la història moderna del Japó desenes de polítics i empresaris han pres aquesta decisió al veure's involucrats en capítols foscos d'irregularitats. Però també ho han fet, per exemple, en moments que han vist que la seva gestió al capdavant d'una empresa era dolenta i posava en perill els llocs de treball dels empleats.

No cal que digui que arribar a l'extrem del suïcidi és sobrepassar els límits, però cal extreure'n una lliçó que tenen clara els japonesos: Quan s'ocupa algun càrrec de responsabilitat, si es cometen errors, cal assumir les conseqüències. Aquí a Catalunya i a Espanya això no ho tenen gens clar els polítics. Qualsevol persona pot dir i fer la primera barbaritat que se li passi pel cap i no hi ha cap conseqüència.

Hi ha un vídeo que escenifica clarament la falta de responsabilitat al assumir errors: El triple harakiri de Polònia. Al vídeo és en Saura qui assumeix la responsabilitat, res més lluny de la realitat tenint en compte les polèmiques en que està immers el conseller d'Interior i Participació.