Escòcia per l'esquena

Fa uns dies en una xerrada, el President Jordi Pujol recordava que quan hi van haver les primeres eleccions al parlament escocès a l'any 1999 ell hi va anar a recolzar el SNP (Scottish National Party), ja que una imatge amb el president català donava prestigi al líder del partit nacionalista escocès. És curiós com passa el temps per a algunes nacions i com altres queden estancades amb elles mateixes, Catalunya que havia estat un referent per a les nacions sense estat, ara ja no ho és.

Sempre ens hem emmirallat amb en Quebec perquè poden fer i fan referèndums d'autodeterminació, o la llengua oficial és exclusivament el francès (i no l'anglès com a la resta de Canadà). També ho hem fet amb Escòcia perquè tenen seleccions esportives i amb el País Basc pel seu finançament. És cert que Catalunya ha estat mal tractada per Espanya durant molts anys, però ja comença a ser hora de deixar el victimisme i emmirallar-nos amb el que realment importa.

A Escòcia ha guanyat el SNP per primer cop amb 47 escons, superant els 46 del partit laborista, mentre que a les anteriors eleccions en va treure 27. En 4 anys ha succeït un canvi que ha de ser estudiat amb atenció pels partits polítics catalans (CIU i ERC). El SNP ha guanyat les eleccions anunciant que convocarà un referèndum d'autodeterminació pel 2010 cosa que a Catalunya provocaria l'efecte contrari. I és que la cosa és ben senzilla, la campanya del SNP s'ha centrat bàsicament en convèncer els petits i mitjans empresaris sobre els beneficis de la independència i de com suprimiran gran part de les taxes que paguen les 120.000 PIMES, l'autèntic motor econòmic del país (actulament aquesta competència és estatal a gairebé tots els països). Aquest és el punt clau per a assolir un objectiu ambiciós com la independència, fer dels teus els qui donen de menjar tot el país.

El Parlament Escocès no té competències per a convocar referèndums d'autodeterminació, però a no ser que hi hagi una victòria aclaparadora dels conservadors a les eleccions presidencials del Regne Unit, aquest referèndum es realitzaria amb més o menys dificultats. Un fet evident és que el ministeri de defensa del Regne Unit va fer un comunicat fa un mes aproximadament anunciant que les armes nuclears i de gran potencial establides a Escòcia s'estan retirant per tal de que romanguin en terres angleses. Amb això s'evidencia la distància de segles en la mentalitat entre anglesos i espanyols. Allà retiren el material militar per a que continuï sent seu i a Espanya el mantenen aquí i fins i tot en portarien més per fer-lo servir.

El cert és que aquestes eleccions poden determinar un canvi als mapes actuals d'Europa. El 55% dels escocesos veu amb molt bons ulls la independència del seu país respecte El Regne Unit, just 300 anys de la seva unió. Però a més, hi ha un factor clau per a que es pugui pensar en un futur amb Escòcia independent i, és el fet que prop de la meitat dels anglesos hi estarien d'acord.
Això ens fa veure clarament que Catalunya no és Escòcia i que Espanya no és Anglaterra. I per últim que els polítics catalans no són els polítics escocesos.

És possible que el SNP no pugui formar govern ja que els demòcrata liberals tenen recels a pactar-hi, encara que sembli sorprenén, pel fet de convocar un referèndum d'autodeterminació. Dic sorprenent perquè en teoria els liberals estan d'acord en exercir les llibertats al 100%. Tot i que cal dir-ho, el programa del SNP és liberal amb el tracte als empresaris i les llibertats individuals però socialdemòcrata amb els impostos i serveis.

Malgrat el futur govern, la guspira ja està encesa i nosaltres de moment farem el que sabem fer millor: mirar els referents i esperar precedents. Això és el que fem, mirar Escòcia per l'esquena.